Us ha passat mai que feu una activitat de forma tan rutinària que no sabeu ni com l’heu fet? Per exemple….arribo a plaça i no sé ni per quin camí hi he anat. Vaig a una botiga i no recordó què necessitava,…..
És una queixa bastant típica. Anem a fer un exercici per prendre’n consciència:
- Imagina’t que ets a casa teva a l’habitació. Ara tanca els ulls i surt de casa (sense xocar enlloc!) i fes la ruta necessària per anar a llençar les deixalles (si feu el porta a porta també ho imagines. Des de l’habitació a fora segur que fas un camí☺ )
- Ara imagina’t que ets al carrer i des del punt que vulguis vols arribar a casa (a dins del llit). Ah!! I recorda que per anar al llit abans ens hem de posar el pijama ☺
Fixeu-vos que una cosa que tinc interioritzada es compon de molts passos!!!! Si en som cosncients, quan sigui una cosa no rutinària ens serà més fácil. Ho provem?
24 de febrer de 2023 at 10:47
Ara sóc més metòdica. Cada cop que haig de sortir de casa deixo preparada la maleta o bolso, amb lo que necesito cada día.Com de vegades canvia. segons deures i activitat diària.M’ organizó més bé, conto el temps que trigo en arribar als puestos, ja sigui amb autobús o camí caminant. Ara lo rotinari con tencar una porta, allò tan automàtic, procuro dir pero recordar que hoy he feta…pero exemple; ESTIC tencant la porta i fraseS així.Per què sino pateixo pero sinó ho he fet.
27 de febrer de 2023 at 14:49
És una bona estratègia Jèssica això de dir en veu alta el que vull fer 😉
gràcies!
21 de febrer de 2023 at 09:45
Està molt ben descrit Toni…i això últim que dius de prendre consciència amb tots els passos que es necessiten per a fer les coses…fins i tot pot ajudar una mica a no tenir pressa…! gràcies per compartir!
17 de febrer de 2023 at 22:39
Moltes vegades, surto de casa per fer la rutina setmanal, anar a comprar al súper, per a agafar El 9 Nou a la catedral, anar al bar de la nova biblioteca a veure que tal,… I resulta que m’he deixat la bossa d’escombraries dels papers i cartrons,… I ala, o ho deixés estar o tornés a pujar al pis!
Per això, tinc la mania de fer un vistazo general per veure com està tot i si tinc algo a punt o que em faci falta per a sortir de casa. El mòbil o la cartera!
Tot ho vols preveure i preparar tot, però al final les presses i els automatismes poden amb tú!
També intento preveure per quins contenidors passaré, segons la ruta que faci o on vagi. I, si haig de ser sincer, endreçar una mica maniàticament, el que hi ha per allà,… I això que només és llençar la basura!
Surto de ioga que està dominat per les dones, qui ho hauria de dir!, i m’he vaig directament cap a casa que està molt a prop amb la bossa, al mateix barri quina sort!
Entro al pis i endreço la roba de la bossa i em desvesteixo per a dutxar-me. Després engego la calefacció i tinc la mania d’anar-l’ha vigilant a veure com va i la t°. Finalment, vaig el sopar i sopo a la cuina menjador. Amb el pijama i el batí possats!
M’agrada veure les notícies 3/24 i fer zaping sobretot a canals comarcals o de películes o sèries. A vegades, quedo adormit!
Després vaig al llit ben abrigar amb el mòbil. Miro vídeos musicals, Instagram,… I prenc les pastilles, pixo, em rento les dents a fons, i vaig al llit a llegir, últimament, Panikkar, i de seguida quedo adormit. Quina sort!
Per guanyar la monotonia de la Shakira!, m’agrada escolar una mica de ràdio quan em llevo i després de la migdiada (Basté – Clapés).
A veure si agafo més consciència amb tot aquest exercici d’atenció!