Tenia tot el dia lliure , em pensava “quin luxe tinc, no tothom ho té, puc anar a on vulgui i quan vulgui “… però o no ho vaig gestionar bé o no vaig saber amb qui anar. Estava avorrida… Continue Reading →
Moltes vegades penso més del compte….i dubto si és bo o no, perquè puc exagerar o no, tal com diuen menjar-me el cap, però no ho vull així. Vull pensar serenament, vaig passar l’època que em vaig equivocar doncs bevia… Continue Reading →
Per a mi anar a caminar sola em relaxa molt…miro tot el que tinc davant , respiro , no tinc pressa…puc parar el rellotge i el mòbil …ho observo tot i em relaxa el cervell tot i que em vaig… Continue Reading →
© 2024 Es fa camí al caminar — Powered by WordPress
Theme by Anders Noren — Up ↑