Per a mi anar  a caminar sola em relaxa molt…miro tot el que tinc davant , respiro , no tinc pressa…puc parar el rellotge i el mòbil …ho observo tot i em relaxa el cervell tot i que em vaig fent les meves pel·lícules.

 El que destaco molt és poder anar parlant amb la gent que em trobo, ja que és un poble petit. I més o menys ens coneixem de qualsevol cosa, i a mi a part de fer-nos companyia, les xerrades que ens fem poden ser varies, em dono compte que tothom te les seves preocupacions i que els hi agrada compartir-les, o sigui em dono compte que no sóc única que li passa quelcom…i que tothom desitja recuperar-se tant d´una cosa com d’una altre.

Podríem dir que l’anar parlant d’un mateix, és l´anar buidant de dins cap a fora i això és molt terapèutic, sense presses, sense pressions…. ens escoltem a nosaltres mateixos… això també és el que ens recomanaria un psicòleg o psiquiatra… perquè ens buida els dins  cap a fora i si a demés tenim algú de confiança que ens compren tenim molt de guanyat… acabo pensant doncs, que quan estic preocupada per quelcom tinc que anar a veure aquest o l´altre…i no tancar-me amb mi mateixa i fer-me la valenta, que aquest és el meu defecte, ho haig de reconèixer… però que hi ha molta gent que és així i em fa bé saber-ho. El que no vull arribar a ser és una ploramiques per fer pena a la gent. 

Caminant, relaxant, pensant, observant, ideant, somrient…pas a pas , de mica en mica…podem tornar a casa diferent de com hem sortit.

Veiem que senzillament caminant….ens ajudem molt……i el que potser hi ajudaria anar escrivint el que he sentit, pensat, viscut….com anar treballant la resiliència i l´autoestima.

També quan  es camina surten pensaments dels que ens falta més informació….per lo que s´ha d´anar a buscar-la  i llegir-la .

En fi “ Tal com diem al grup , FENT CAMÍ AL CAMINAR!

MBB