Pensaments

Moltes vegades penso més del compte….i dubto si és bo o no, perquè puc exagerar o no, tal com diuen menjar-me el cap, però no ho vull així. Vull pensar serenament, vaig passar l’època que em vaig equivocar doncs bevia per anar a dormir sense pensar, i si ho feia mai l’encertava ja que exagerava, fent-me la víctima o l´alegra aparentant que no em passava res. En fi , ara ja en el procés de recuperació i més estable, ho veig tot d´una manera més real…això m´ho verifiquen els del meu entorn i valoro més una vida més real.

Quan escolto als companys que han passat una situació semblant, em relaxa el sobreentendre que m’estava equivocant , segueixo pensant però d´una manera més real i no tant exagerada, ni amb mentides per consolar-me jo mateixa.

El fet de canviar està sent amb gran esforç personal i amb molta ajuda de familiars i professionals. Sé que m´estava equivocant i estic carregant piles per autoajudar-me.

MBB