Descriu un paisatge imaginari

La barca quadrada feta d’alumini va navegant sobre una mar de pètals de roses ben vermelles. La seva olor característica arriba fins al fons dels pulmons del gat i del gos que remen fent giravoltes sense parar. Els rems són de xocolatada negre dura com un roc. Però els ratolins no paren de mossegar-los a més no poder. El cel és de color blanc com un llençol i el vent fa olor de suavitzant de pi. El sol és un gran girasol groc i les gavines es mengen les seves pipes.

No hi ha sortida pel gat i el gos o això sembla. Per no tenir, no tenen ni aigua ni menjar. Els ratolins han marxat nedant amb la planxa plena i s’han quedat sense rems per a nevagar. Les gavines s’han menjat totes les pipes del girasol i s’han quedat sense claror i a les fosques el gat i el gos.

Només queda un remei: caminar sobre els pètals de la mar. Per això cal confiança que el gos dona al gat. Però també cal paciència que el gat dona al gos. Així doncs, els dos fan, finalment, el pas i fan el camí junts que és el més emocionant segons la fundació Areté, que vol dir virtut o qualitat en grec antic.

Sense direcció i sense orientació, pas a pas, van caminant. Quan el gat no pot més, el gos el porta a l’esquena amb el que miaula. Quan el gos no pot més, el gat el porta a l’esquena amb el que borda. Mai no s’acaba i no arriben enlloc!

Però, estan més units i reconciliats que mai i, finalment, s’abracen i ploren per a despedir-se de les seves vides: És la seva fi! De les gotes de les seves llàgrimes surten unes papallones que els fan de far i els porten a terra ferma: Han renascut! Els ratolins i les gavines s’han perdut,…