Avui et proposem que ens descriguis un bon record. Pot ser recent, antic, etc,….però d’aquells que quan hi penses et canvia l’humor i la sensació és agradable. Si vols, el pots compartir al blog 😉
Avui et proposem que ens descriguis un bon record. Pot ser recent, antic, etc,….però d’aquells que quan hi penses et canvia l’humor i la sensació és agradable. Si vols, el pots compartir al blog 😉
© 2023 Es fa camí al caminar — Powered by WordPress
Theme by Anders Noren — Up ↑
19 de març de 2023 at 16:52
Com a teràpia Avui aixó em va molt bé.Un bon record va ser el día dels enamorats de fa ja una anyets. La meva parella va aprofitar la meva sortida amb un bon amic i em va preparar una sorpresa…Al arribar a casa aquella tarde de dimarts crec…l’ Enric, que així se’n DIU, en va fer anar a l’ habitació amb els ulls tapats …quan els vaig obrir en vaig trobar l’ habitació plena de globos inflats amb helio, tots flotaven i porta en fotos nostres, darrera de cada foto, un missatge. Recordó un en concret que en va emocionar molt! Vaig plorar i encara recordo tot lo que vaig a arribar a sentir en aquella día tanto bonic.Sempre li estaré agraïda pero tot lo que ha fet pero mí, m’ ha ayuda’ y sempre amb la meva malaltia. I ha reforzat la meva autoestima.Em fa veure Altres perspectivas quan tinc moments o situacions recurrents.M’ estima molt i jo a ella també.Al final del día vam inflar un globus D’HELI, i el vam aspirar. Vam grabar un vídeo on teníam una conversació,( ens passàvem el globus i deiem tonteries, sortia una vez molt grasiosa i rèiem …vaig ser mot feliç aquell día.The end.Vam ser molt feliços i vam menjar perdizos ( perdius ).ja ta.
20 de març de 2023 at 09:43
Jejeje!!! molt bonic Jèssica! (i el final molt divertit 😉 )
14 de març de 2023 at 23:04
Doncs, ara recordo de petit per la diada de Sant Jordi, a la plaça Major de Vic a la tarda, una curiosa anècdota.
Estàvem voltant sota les voltes i, de cop i volta, varen veure a la Pilarín Bayés fent
uns dibuixos a la canalla en una taula.
Em vaig il·lusionar i, sense saber qui era i com era, l’hi vaig demanar que em dibuixés un drac.
Em pensava que em faria un drac furiós i ferotge, però em va dibuixar un d’alegre i content.
Al moment, em vaig portar una petita desil·lusió o decepció, però em vaig quedar el dibuix que ara ja no sé on és.
Així que, amb els anys, ho he anat veient d’una altre manera o amb una altre interpretació.
Ella em va ensenyar una part o interpretació en la que no hi havia pensat o caigut: El drac també pot ser una bona bèstia i no només dolent.
Així doncs, em va girar la truita i fer veure que les coses es poden interpretar de diferents maneres.
No tot és o blanc o negre: Ment oberta com un paracaigudes per poder caure bé a terra!
20 de març de 2023 at 09:44
Toni!!! molt bona reflexió….i una bonica anècdota!!
Gràcies!!