Avui us proposem que agafeu un paper i un bolígraf i proveu de recordar la tornada d’una cançó que faci temps que no escolteu. Us atreviu a transcriure el fragment de la cançó que us vingui de gust recordar?
Si ho proveu de fer a casa i ens dieu quina és, potser la podem penjar la setmana vinent al blog per compartir amb els companys ☺
6 de febrer de 2023 at 15:25
Toni !! quins textos tan bonics que ens fas!! moltes gràcies per participar!
3 de febrer de 2023 at 22:39
“El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist. ”
País Petit. Lluís Llach a Verges 50. LP de 1980.
Parla, doncs, de l’Empordanet amb els seus paisatges i sentiments. La tramuntana, els poblets medievals com Pals i Peratallada, les ruïnes ibèriques com Ullastret i la platja del Castell, el far de Sant Sebastià amb la seva ermita,… Les cales de Begur i Aiguablava.,…
Jo tenia 14 anys i estiuejava a l’Estartit davant de les Illes Medes. El Montgrí amb l’ermita de Santa Caterina. Anys més tard, vaig llegir l’execcional llibre de Victor Català: Solitud. Una meravella.
Per a mi, el Montgrí bategant és el cor de l’Alt i Baix Empordà amb el seu castell al cim. A un cantó, la desembocadura del riu Ter amb els aiguamolls i, a l’altre cantó les ruïnes d’Empúries amb el poblet de Sant Martí tan preciós. Destaca cala Montgó, a l’Escala, i el castell de Bellcaire d’Empordà.
Doncs, a la meva adolescència, era una fe les meves cançons preferides i, més que res, l’anava cantant internament, no fos el cas que em sentissin amb el vergonyós que sóc o crec. Una altre cançó era Cantares d’Antonio Machado amb Serrat.
El Montgrí al cor de l’Empordà!