Xerrades personals sobre tòxics

Fa cosa d’uns quatre mesos el meu referent en Ruben, i l’Albert Coromines em va proposar de fer una xerrada personal sobre la meva experiència amb els tòxics, a l’Institut de Manlleu per alumnes de segon curs d’integració social. Jo vaig dir que si sense tenir en compte si durant aquests quatre mesos d’espera el  meu cap tindria dubtes, si estaria nerviós, si tindria una mica de por, inseguretat… però durant aquest temps ho vaig anar superant, m´ho vaig prendre com un repte o objectiu per créixer personalment o superació i vaig pensar:  “bé, si això pot servir d’algú per aquests alumes endavant!”. Al cap de poc temps en Ruben em va proposar de fer-ne dues mes a l´institut de Taradell per alumnes de quart de E.S.O. i vaig tornar a dir que si. Total, que per qüestions d’organització vaig acabar fent una xerrada per setmana durant tres setmanes seguides. Em vaig fer una mica de xuleta per anar recordant els passos de les coses a explicar, vaig estar demanat consell a varis professionals, devien acabar fins la gorra de mi,  però tots em varen donar ànims i em deien que o faria molt bé. Un dels punts pel qual vaig poder fer les xerrades és que porto dos anys i quatre mesos abstinent i ja m’he perdonat de les coses negatives del passat, cosa que costa molt. Va arribar el dia de la primera xerrada amb l´Albert i la veritat és que va comentar que va ser bastant emotiu, molt silenci molta atenció molt respecte, ja que jo vaig explicar la meva historia de consum i vies amb totes les conseqüències, físiques,  psicològiques, malifetes que fas a conseqüència de les drogues i quan les deixes, ho vaig poder explicar gairebé tot, em varen fer preguntes. L’experiència va ser positiva, quan vaig acabar em van venir a donar la mà o a fer dos petons, em van donar ànims,  em van dir que podia ajudar a altre gent, que era molt valent, que els havia agradat molt. Un noi va dir que s´havia sentit identificat amb mi i la veritat va ser una experiència molt maca. Tot i que surts una mica remogut, quan ho has paït, et quedes molt satisfet d’haver-ho fet. Un cop feta aquesta primera xerrada a l’Institut de Manlleu, va arribar el moment de fer les de 4rt d´ E.S.O. Aquí hi vaig anar més tranquil, tot i que al ser nois més joves, em pensava que no aniria tan bé com a la primera, però va anar molt bé: molta atenció, educació i em va sorprendre que em fessin varies preguntes i afirmacions, com la d’una noia que em va dir“ deus estar molt orgullós´´. Em van agrair que hi anés i em van regalar una planta la qual es pot veure a la recepció d’Osonament. Al cap de dos o tres dies una noia que assisteix a Osonament, em va dir que la seva neta estava a la xerrada i l’hi va comentar que gairebé la faig plorar, el qual vol dir que el missatge va arribar i la tercera i ultima xerrada per la resta de alumnes de quart d´ E.S.O, hi vaig anar amb la Neus i també va venir la Natalia per interès personal. Jo portava un parell de dies més baix i va ser emotiva per part  meva, el professor en acabar em va dir que mai havia vist tant callats als alumnes i alguns nois em van donar les gracies. A mi em sembla que a les tres xerrades em vaig mullar bastant i aprofito per donar les gracies a totes les persones que m’han felicitat o que s’han preocupat de preguntar-me com m´havia anat.

PATOVIC