Avui et proposem continuar una història inventada….ho provem?
Fa dos anys de tot allò. Si, exactament dos anys. Era un vespre de primavera on encara se sentien els ocells com volaven per anar a trobar el seu arbre per poder descansar tota la nit. Es començava a fer fosc més tard i això feia que la gent s’engresqués a passejar més estona i no tornar tan d’hora a casa………….
24 d'abril de 2023 at 15:21
Gràcies Sònia!!!! bona feina! 😉
15 d'abril de 2023 at 22:44
Aleshores et vaig veure a tu. Venies cap a mi amb un aire altiu, gràcil i lent, però. Jo vaig caminar depressa per encalçar-te i sense pensar gaire et vaig fer un petit petó als llavis. Tu em vas mirar sense dir res, però al cap de res em vas agafar per la cintura i ens vam fondre l’un dins l altra en uns minuts que ens van semblar eterns i dolços i tendres. Després ens vam separar, ens vam mirar amb complicitat i vam continuar el nostre passeig.