Ballo al so de la monotonia i l’avorriment, desitjant ser jo altra vegada, i l’espera desespera. Aquest brot està costant i ha estat més “durillo” perquè ara sóc plenament conscient de la meva “malaltia”, i el dolor és més fort; però amb més recursos per a gestionar-lo.

Si alguna cosa en trec de tot això, és ser encara més perseverant i pacient del que he estat fins ara. Tot arriba i tot és per a un bé major, poder anar amb menys medicació, el fet de saber valorar cada minúscula cosa que la vida et regala, poder aconseguir la pau i l’autoconeixement que tant has desitjat tota la vida.

I la pintura m’ha salvat d’un ingrés. Confirma’t.

Judit Rifà Caro. Aquarel·la sobre paper