Escriu una història. El racó de pensar

Avuí, per fi, ja ha arribat el divendres que tant estava esperant feia dies i més dies inpacienment.

Resulta, doncs, que finalment m’hen vaig de viatge a Bèlgica i Holanda i he mirat el rellotge per a sortir de casa amb el cotxe.

Tinc que anar fins a l’aeroport de Barcelona per a agafar l’avió que va directament a Brusel·les capital i d’Europa.

Mentrestant, he possat la mà sobre els papers i tiquets per tal de repassar i remanar-los compulsivament sense parar.

Però, m’he clavat de cop i volta una xinxeta que no havia vist pas entre tants mapes i guies de viatge tot barrejadament.

Estava, precisament, sobre la taula amagada de forma imprevista i, per desgràcia meva, no ho he pogut evitar.

Del cop que he donat i del salt que he fet a saltat tot el paquet d’arròs que, per més conya, estava obert i s’ha vessat tot a terra ràpidament.

He marxat corrents i ja ho recolliré quan torni tranquilament abans d’anar a Osonament. Bon viatge feliçment!