Escrit

Torna el Nadal altre cop com cada any. El solstici d’hivern. El dia més curt de l’any. Una festa encestral que porta molt més de 2000 anys fen-se. Els humans som simbòlics i necessitem tenir i festejar els nostres referents, il·lusions, projectes,… en comunitat i família.

Aquí tenim una bonica tradició: cagar el tió. Un instant molt feliç de l’infància. Cantar i pegar el tió amb les germanes i els germans , anar a una habitació a resar tots junts. Sortir i treure la manta i menjar-se sobretot les xocolatines,…

Tot innocència i secrets com els reis mags o el pare Noel. Al final tot ho descobrim, però els regals i els jocs ens donen una vida que no pare i, com la terra, segueix donant voltes encara que t’hagis perdut o bloquejat. La vida segueix endavant.

I amb Jesús descobrim que tenim bondat i gràcia en la nostra part terrenal i la nostre part divina que no podem ni hem d’oblidar. I aquí rau el sentit de la nostre vida: Un misteri a conviure o aprendre i no pas un problema a resoldre urgentment.

La vida és única i irrepetible.Tot o U o tot o res!