Entrevista a Raül Balam Ruscalleda, xef

1-   Quins hobbies tens?

Córrer, passejar, anar al cinema, viatjar, menjar, llegir, fer el ximple a instagram, gaudir de la solitud, la jardineria, treballar, pàdel surf, en definitiva, viure.

2-   A quina edat vas decidir ser cuiner? Què és el que et va portar a ser cuiner?

La cuina em va trobar a mi. Jo de jove era molt mal estudiant i al decidir deixar els estudis el pares em van posar a treballar a la cuina de la carnisseria dels avis. Allà va ser on tots dos, la cuina i jo mateix, ens vàrem enamorar. Després el 96 vaig entrar a treballar a la cuina del restaurant dels pares com ajudant de cuina.

3-   Quin estil de música t’agrada més?

No sóc molt d’escoltar música,  m´agrada de tot una mica però adoro els sorolls naturals que et brinda la vida.

4-   Què és allò que més et satisfà en el dia a dia?

La tranquil·litat i la pau interior que sento.

5-   Quins són els teus referents a la cuina?

La mare per suposat. No n´hi pot haver cap altre.

6-   A quina edat vas començar a consumir? I amb quines substàncies as tingut problemes d’addicció?

Vaig començar als 15-16 anys amb l´alcohol i tinc problemes d’addicció a totes, incloses amb les que no he tastat.

7-   Quan et vas donar compte de que tenies un problema amb les drogues?

Sempre ho he sabut. Sempre en Raül era més que els altres. Era el triple de tot.

8-   Com vas trobar la voluntat per fer el pas d’anar a centre terapèutic?

Sempre s’intentava tenir aquesta voluntat, però sempre tornava a consumir, va ser gracies a la meva germana que va anar als meus pares i els hi va dir que havia perdut el nord. Que necessitava ajuda. Jo al veure que m´havien pillat vaig deixar-me portar i ells em varen portar a un centre de drogodependència.

9-  Què et va portar a escriure un llibre?

Primer per ajudar als addictes, segon per ajudar a les famílies i tercer per normalitzar una malaltia mental estigmatitzada i en el nom del vici.

10-  Creus que el teu llibre pot ajudar a altres persones?

Doncs si

11-  Què en penses de la legalització de les drogues? Per què?

Doncs la veritat que poc m´importa aquest tema. El què si que em preocupa es la poca ajuda o coneixement que te la sanitat publica a la addicció i que tot o la majoria ho solucionen amb calmants.

12-  A que t’hagués agradat dedicar-te si no haguessis estat cuiner?

Doncs milers de coses però una cosa tinc clara. Cada cop estic mes content de ser cuiner.

Albert, Quico i Xevi