Quina és la definició correcta sobre un objecte o concepte?
La definició correcte de un objecte o concepte és definida per el punt de vista de l’observador.
Però si hi ha 2 punts de vista diferents podríem dir que algun dels 2 és erroni.
Perquè sempre donem un punt de vista com a cert i moltes vegades sense que en siguem conscients.
Si jo dic això és una poma i un altre persona que parli una altre llengua diu no, això és apple.
Li estem donant 2 noms a la mateixa cosa. Per un és una aple per l’altre una poma.
Qui té raó? Quina és la realitat subjacent en lobjecte? Que està allà però no és lo mateix per tots dos, el nom els ajuda a reconèixer l’objecte, això sembla però per mi que els confon.
Per exemple, yo em dic pere i tinc unes experiències molt diferents de les que té en joan.
aixó jo crec que em separa d’en joan. Perquè? Perquè només podem parlar de l’experiència de la vida que tenim, però no ens acosta.
La persona separa. Yo i en joan no ens donem compte que estem parlant de una experiència viscuda que és diu identitat. Perquè entenem l’experiència viscuda com a realitat.
Yo no crec que sigui una realitat.
Perquè la identita no és realitat?
Parteixo de la base de que realitat n’hi ha una. Això és per mi la tònica dominant.
Per tant yo no puc dir sóc en pere i sóc mecànic per exemple, això serien 2 identitats i hi podria anar suman més identitats. Com ara sóc en pere, sóc mecànic i sóc tímid, aquí ya en tenim tres de identitats. Si la identitat fós real en tindria una. Perquè sempre la realitat és una.
Parteixo de la base de que tot està unit, quan dic tot és tot l’univers.
També parteixo de la base de que tot lo que no és el tot és una il.lusió.
Per tant per mi la identitat és una forma de experimentar-me il.lusòria, l’experiència també, les paraules també, el yo també.
Lunic que puc fer és adonar-me que sóc u amb el tot.
En pere és un mecànic un tímid o és en pere, o ho és tot?
Si ho és tot això sagrupa també en una frase la qual és la que el defineix en aquell moment, per tant hi ha un moment que en pere també és tot junt, però ser tot junt consisteix només en una paraula.
Com deia un gran mestre, no tenim les paraules guardades al cap, només existeix el present.
En definitiva que la paraula per si sola no ens acosta a l’objecte.
Per tant podríem dir que confonem les paraules per realitats. O això pensem alguns.

Un segon

Comparteix aquesta publicació: