D’una frase, d’una cançó, i fent-me meves les frases que sovint t’ajuden a CAMINAR, diria:
No importa arribar primer, sinó arribar.
No importa caure moltes vegades. Sinó tornar-se a aixecar.
Però sí, no perdre mai l’AUTOESTIMA.
Avui us puc dir:
Si estàs trist i angoixat, vés a la mar,
l’escuma blanca, t’acaronarà els peus,
I la senyora de la nit, la lluna, et somriurà, el seu somriure és el meu somriure.
Sempre vostre.
També està bé sentir-te optimista, poder-ho expressar i donar gràcies per poder-ho compartir amb tots vosaltres. Bon cap de setmana.
KOALA
3 de novembre de 2017 at 11:03
Gràcies per les teves reflexions amb aquest toc poètic Koala!!
Com tu apuntes, seguirem caminant 😉
3 de novembre de 2017 at 10:47
molt bonic aixo que dius, continua aixi i molta sort company
3 de novembre de 2017 at 10:45
GRACIAS, sana per nombrar el somriure es important per seguir endevant.
27 d'octubre de 2017 at 10:18
L’important és seguir caminant endavant, si pot ser amb un somriure, el camí serà més fàcil.
Boniques les paraules que escrius, i el consell, oferint una solució al problema.