Quan en una casa hi ha una pèrdua, les festes de Nadal poden ser uns dies especialment sensibles. Pot ser que aquestes dates s’afrontin amb por, perquè estàs trist, nerviós, sobrepassat, enfadat, etc. I això pot entrar en conflicte amb el que els altres poden esperar de tu, o el que tu penses que els altres esperen de tu…

Pot ser que tinguis ganes d’anul·lar o suprimir les festes de Nadal, o fer quelcom absolutament diferent per a no pensar-hi. Potser tens ganes de fugir dels records i de les obligacions que pots tenir aquests dies, o sentir el dilema de si és convenient organitzar una festa tot i estar amb un sentiment desagradable.

I com pot ser que reaccionis?

– Fent allò de sempre, però evitant parlar del tema dolorós.
– Fent veure que ho portes bé, contenint les emocions difícils, per evitar que algú et digui: “No et posis així, fes-ho per nosaltres”, “anima’t, millor no donar-hi més voltes…”
– No parlant de la pèrdua o del difunt, establint-se uns murs de silenci¸ que porten a l’angoixa, la buidor, a la frustració o a l’esgotament.

Tot és respectable, amb el risc que sempre s’arribi a un primer Nadal sense l’ésser estimat. I, a més, tenim responsabilitats de cara a menors o adolescents que és bo que percebin seguretat, aquests dies.

Es bo permetre’s tenir present que es poden organitzar unes festes diferents, mantenint les coses que poden ajudar i eliminant les que no.

Idees per construir unes noves festes de Nadal.

Planifica amb antelació
– Pensa en què pots fer cada dia. Recorda que sol ser millor tenir un pla i després canviar-lo, més que no pas no tenir-ne cap
– Pots planificar quelcom més intens i de major risc emocional, o bé…Pots planificar un Nadal amb més temps de descans, més intimitat, i no tanta pressió.

Fes un consens familiar abans de que arribin les festes
– Si ens trobem per parlar-ne, no interrompre.
– Fer entendre que tothom té un espai i temps per a expressar-se (tant adults com joves, infants, persones més grans o persones amb discapacitat…).
– Per als infants, el fet que us pugueu emocionar i després recompondre-us, els pot donar seguretat emocional, més que no pas no parlar.
– Transmetre que tothom pot expressar els seus sentiments (encara que siguin dolorosos)
– És interessant poder anomenar a la persona difunta i allò que ha passat per evitar els murs de silenci que acaben fent patir a tothom

Repasseu els rituals habituals de la família (arbre, àpats, regals, cap d’any) i arribeu a un consens de com ho organitzareu.

També es pot buscar alguna manera simbòlica de recordar a la persona difunta durant les festes (una espelma, un racó de records, un parlament, un brindis en honor als que no hi són)
– Si algú s’emociona, acollir-lo, però deixar-lo desfogar. Quina altra cosa hi pot haver en moments tan sensibles com aquests? I potser millor compartir-ho amb aquelles persones que tant estimaven a qui ja no hi és.

En cas de menors a casa, parleu del què fareu amb ells.
– Els menors poden necessitar una garantia de que hi haurà el tió, les trobades familiars, o els Reis…com de costum,
– Recordar que malgrat que a casa hi hagi tristesa, també tenen permís per gaudir de les festes i continuar vivint.
– Els petits no tenen tanta por de la mort si veuen que als del voltant no els fan por les seves preguntes, ni amaguen del tot els seus sentiments.
– Si feu algun ritual especial, i ells hi participen, en la mesura que vulguin, pot acabar esdevenint un bon record.

Planifica temps per descansar:
– Contempla temps de descans, per esbargir-te a la natura, ja que un dol pot ser esgotador.
– Si el dol és recent, recorda que necessitaràs temps per estar millor. Sobreviure el dia a dia és un repte. Sigues amable i permissiu amb tu mateix.
– Recorda que el Nadal són uns dies, i també passaran i sobreviuràs.

Estigues preparat pel que pot passar en les reunions socials.
– Una d’aquestes trobades pot ser un camp de mines emocional, es poden disparar situacions per a tu difícils de gestionar. Tingues pensada alguna sortida de la reunió si la cosa es complica (està bé esforçar-se, però també cuidar-se, quan les energies ens fallen)
– Poden haver-hi moments de records inesperats, que facin una punxada al cor. Si t’assalten sense esperar-t’ho, respira fons, no tensis el cos: deixa’t sentir aquest dolor i posa-li nom a aquesta emoció que t’envaeix. Poc a poc s’afluixarà la intensitat.

Simplifica les teves obligacions
– Demana ajuda i delega. Dóna’t permís per no fer allò que no et vegis amb cor, mira de se més compassiu amb tu mateix.

Recorda que a vegades el primer Nadal no és el més dur, sinó que ho pot ser el segon, o el tercer,…, quan ja la gent pensa que has d’estar bé. No t’amoïnis, el que et passa és normal.

Montse Colom

Adaptació de la conferència de l’Alba Payàs  “ES NAVIDAD…Y EN CASA HAY UNA SILLA VACÍA.
AFRONTAR LA NAVIDAD: CONSEJOS PARA FAMILIAS EN DUELO” . Institut IPIR de Dol i Pèrdues.