Teràpia dijous. Opinió

Per sota, enganxes, per sota, fas un, fas dos i dos, tornes, per sota enganxes, per sota, fas un, fas dos i dos, tornes i així hores i hores… resulta que ara per ara aquesta es la meva vida.

Resulta que un dia a teràpia ens van comentar que portessin algo per fer i una de les companyes va portar llana i ganxet. Mare meva, vaig pensar quin desastre, no n’he fet mai i un cop que ho vaig voler provar va acabar l’agulla, la llana i les instruccions tot al riu i jo ven nerviosa , enfadada i frustrada.

Ho vaig explicar i em diuen (ho provaràs) oh i tant, vaig dir, per suposat!. Una agulla i un rull de llana no podrà pas amb mi. Al cap i a la fi, que hi tinc a perdre? Els nervis? Si poder si, però aquí a teràpia em sento segura, amb ajuda.

Vaig començar, i no hi havia manera, m’ho explicaven una i una altre vegada i em deien relaxat, no apretis… i res!, els punts super forts i agafo i ho desfaig tot i torno a començar. I res, que ho torno a desfer. Però això no podria pas amb mi…

Ja va acabar la sessió i ens va deixar marxar amb l’agulla i la llana i a casa hi vaig tornar. I vaig desfer uns quants cops més fins que al final, tatxà! Fet! Aconseguit! Bravo! Ja he pogut!

I ara? Que faig? Això ja esta fet, que faig ara? Després de remenar per internet, tatxà! ja esta, idea! Faré una manta de ganxet.

I així estic, hores i hores per sota, enganxes, per sota, fas un, fas dos i dos, tornes, per sota enganxes, per sota, fas un, fas dos i dos, tornes…

Recuperació? No ho sé pas… desconnexió ja et dic que si!

Sandra Redondo