Paisatge d’estiu

M’imagino uns amics que han quedat per fer càmping a la vall de Núria ho ham deixat tot preparat i s’han anat amb les barques riu avall a fer una ruta per la vall, és un lloc amb hi ha molta naturalesa i es pot passar un dia i esperiense nova, en aquests dies de calor està ben acertat passar els dies la muntanya i a la vora d’un riu que estaran molt fresquets i molt tranquils que si fan soroll no molestant a ningú i quan arribi la nit començaran les històries de cadascun d’ells un dels dies per recordar les aventures que ham passat,

Som en ple estiu a l’alta muntanya. Podria ser un lloc idílic d’un parc Natural del Pirineu aragonès, però em recorden les Muntanyes Rocalloses dels EUA o Canadà. Molt verd, avets, roques,… i ,sobretot, el llac amb el moll i la barca. Tenda preparada, motxilles, llenya,… i el foc escalfant l’olla per a dinar o sopar. Deu ser una família, parella o amics. Però no es veu a ningú. No tan sols ocells o animals. Molta Tranquilitat i quietud. Deuen haver sortit a passejar o a recollir alguna cosa, i mentrestant s’escalfa el menjar. Espero que no hi hagin ossos que ho deixarien tot net,… de teca. Almenys, aire pur i aigua per banyar-se els més valents o temeraris. Potser, pescaran alguna cosa i tot. Que rar que no estigui a topen de gent de Chicago, L. A., N. Y.,… Sembla gent preparada i amb experiència. Segur que passaran uns bons dies d’excursió i escalada. Ara que hi penso, també podria ser un llop solitari! En tot cas, ben acompanyats per l’entorn i l’aventura. Oberts als imprevistos i arrelats als propis coneixements i habilitats. I caminar junts fent el camí que és el més emocionant