Des de fa molt de temps he estat vivint a casa de la addicció, l’alcohol ha estat el meu amic íntim, amb ell he viscut des de els vint anys, abans nomes era un conegut, que vaig anar veient de poc a poc, després amb el temps es va convertir en un company d’aventures que ens ho passàvem molt be, o això era el que jo em pensava, i per acabar va ser part de la meva vida, el meu cos, tendre i després valent, i fort, es va convertir en una ampolla que vivia, es llevava, treballava, estimava, però sempre sense sortir d’ella. La meva vida es va convertir en un tragèdia grega, en un final terrible, que em pensava no poder sortir mai, però ara he pogut sortir d’aquella ampolla, torno a ser lliure. He treballat fort, tan el HOSPITAL DE SALUT MENTAL, i amb el gran acompanyament i ajuda constant del centre. “OSONAMENT”, he tornat a viure, tinc els fills mes al meu costat que mai, els germans estan feliços i tranquils “ – a veure si ens truquen de l’hospital. Estarà be en Quim?”

Però ara que començo a estar be, tot sovint tinc por de tornar a caure, també les depressions que he passat m’han fet veure que, haig d’estar mes be que mai, els pensaments “autòlisi” , no  vull pensar-hi més i sempre estaré agraït de tots els que son el meu costat i m’han ajudat a  fer tot aquest camí fins ara.

Koala