Quina és la relació que poden tenir tots els professionals entre si per tal d’arribar a trobar un mitjà per apropar-se al pacient.
Com actuem els pacients en vers dels professionals, quina és la nostra manera de deixar que s’apropin més dins el nostre jo. A voltes volem ser escoltats però no aconsellats. No sempre volem seguir les directrius que ens mostren que són necessàries per nosaltres i no entenem o potser pitjor no volem entendre la nostra realitat. Medicació, visites, seguiments, controls i treballs diaris en aquest cas a OSONAMENT.
Les nostres malalties dins el món de Salut MENTAL són realment gairebé impensables. No deixa de ser una teranyina que es replega i s’estira depenent de cada un.
Tothom voldria que la seva malaltia fos tan clara de diagnosticar com és una grip i en el nostre món no és inviable o no és tan fàcil d’entendre. El diagnòstic de cadascú i la medicació que li pertoca.
En el meu cas, pel que fa a la Salut MENTAL, se’m va diagnosticar Síndrome BIPOLAR i DEPRESSIÓ. Que jo sàpiga no sé si hi ha un altre diagnòstic i, a nivell orgànic, CIRROSIS, HIPERTENSIÓ. I intervencions quirúrgiques de tíbia, peroné i lligament cama esquerra, menisc cama dreta, hèrnia umbilical.
KOALA
Vic a 22 de setembre de 2017
6 d'octubre de 2017 at 12:26
Des de el primer ingrés en comunitat terapèutica i el seguiment de professionals, Salud mental, terapeuta particular, ambulatori, centre de dia “osonament”, i per sort en tot moment la família i amics fidels que han estat al meu costat. He pogut valorar la millora del canvi que he fet a nivell físic i cognitiu. El gran regal de poder estar mes proper amb els meus fills, cosa que abans havia deixat perdre.
Ara em començo a donar compte del be que s’està, recordant el que he fet dia a dia, l’ordre de casa, el sanejament de la meva economia personal, l’interès per la lectura, a part de la premsa del dia a dia. Els projectes de vida que torno a tenir, que vull fer, quines son les meves il·lusions i les meves realitats.
El fet també de primer posar-me mes be físicament per tal de poder tornar jugar a futbol sala amb el grup del centre, encara que sigui de poca estona. Se que tinc 53 anys i tornar a ser jove mental i espiritualment si, però físicament el millor possible dins la realitat.
Ara ve l’hora de treballar de valent per poder mantenir-me així i fins i tot millorar dia a dia.
KOALA
6 d'octubre de 2017 at 11:44
Hola Koala es una reflecció molt ineteresant estic d’acort amb molt aspectes, crec que es molt important i son aquelles coses que no tenim en compte a la vida cuotodiana i les hariem de tenir,,gracias Koala
4 d'octubre de 2017 at 11:12
Molt potent el tema de la relació terapèutica Koala!
Crec que seria interessant poder-ho ampliar, identificant aspectes satisfactoris, aspecte a reforçar, propostes constructives… i fins i tot anècdotes, per què no?! 😛
salut i salutacions!!