Judit Rifà Cao (2)
Aquarel.la sobre paper, 30 x 42cm
Aquarel.la, 29,5 x 42cm
Tècnica mixta, Din A3
Tècnica mixta sobre paper, 30x42cm
Aquarel.la sobre paper, 40x30cm
Caixa de fusta amb tècnica crackle i decoració a mà alçada
ALES…
Negres eren les ales que em feien volar dins un món fosc i pervers, on no hi havia lloc per la llum, on el vici, el dolor i la bogeria feien de mi un ésser diabòlic.
Ales tenyides de sang i foscor perennes que em transportaven a l’ inframon de les tenebres per fugir de la meva pròpia ombra.
Beneït el dia que la mort quasi se m’ emporta perquè quan vaig veure el seu rostre mirant- me, em va fer despertar d’ un ensurt per a no acabar sota la seva dalla.
Beneïts els àngels , tant els divins com els mortals que em van atendre i em van segar de l’ esquena les plomes negres.
Beneïdes les noves ales color blanc etèri que ara em sostenen i que mai em deixaràn caure.
Us agraeixo cada dia i em poso eternament a la vostra disposició, com un guerrera celestial a les ordres del Suprem.
ARA comença la meva VIDA.
❤️
Aquarel·la sobre paper DinA3
Aquarel.la sobre paper, dinA3
Acrílic sobre tela, 70x70cm
Pintura al pastel, 50x50cm
Pintura al pastel
2017
Acrílic sobre tela
70x50cm
32 x 50 cm
Aquarel.la sobre paper
30x42cm
Tècnica mixta sobre paper
32 x 42 cm
32 x 50 cm
Tècnica mixta. 30 x 40 cm
Pintura al pastel
30x42cm
Din A3
50 x 65 cm
Acrílic sobre tela
60x50cm
Acrílic sobre tela
70 x 50 cm
Feliç dia de la dona!
30x40cm
Tècnica mixta sobre paper
30 x 42 cm.
Tècnca mixta sobre paper
30 x 42 cm.
Tècnica mixta sobre paper
14,8 x 21 cm
Din A3
30 x 42 cm
Tècnica mixta sobre paper
30 x 40 cm
Pintura al pastel
Acrílic sobre tela
38 x 54,5 cm
Qui espera, desespera. Per a qui es manté resilient, la victòria 3 vegades més dolça.
Tècnica mixta sobre paper
30x42cm.
Pintura al pastel
60x40cm.
Grafit sobre paper
Aquarel·la sobre paper
40x40cm
Acrílic sobre tela
60x40cm
El què ningú sap perquè no ho he explicat i veient la impossibilitat a la meva vida és que, desde nena, sempre havia somniat en ser mare, com a bona cranc “hipersensible” que sóc. Altres nenes somniaven ser princeses, jo no, jo volia ser mare. Però degut al que m’ha tocat viure, m’he hagut de desfer d’aquest sentiment per sempre.
Suposo que vaig ser enviada aquí per treballar altres coses, com tothom que té la seva missió aquí a la terra. Però m’encanta estar amb la canalla siguin meus o no i gaudeixo molt de la seva companyia i ells amb mi també, ho sé.
Ara ja no toca i tampoc en vull, però si m’agradaria algun dia donar-los classes de pintura, per a no oblidar el record d’aquest sentiment amagat de protecció, tant profund que he tingut sempre.
I ara ja ho puc fer.
Potser el pròxim tatuatge serà el simbol de la maternitat que no ha pogut ser però, sempre portaré a dintre.
Tècnica mixta sobre paper
56x51cm
40x10cm.