Inventa’t una història en la que surtin, almenys una vegada, totes les paraules següents. Com tota història ha de tenir un títol, inici, cos i final.
CARGOL / MOTIVACIÓ / TOBOGAN / RÀBIA / ANIVERSARI / FUSTER
Si vols, pots penjar-la com a comentari d’aquesta entrada o ens l’envies i la pengem nosaltres!
T’agrada escriure? la Biblioteca Joan Triadú de Vic organitza aquests dies un concurs de microrelats.
T’animes a participar-hi?
Et deixem l’enllaç: Biblioteca Joan Triadú
25 d'abril de 2020 at 21:00
Avui és l’aniversari de la filla del fuster, en Pau. A la Laia de motivació no li falta per anar al parc i pujar al tobogan. El seu pare content de complaure-la de seguida la porta cap al parc de costat de casa. La mare és a treballar i arribarà més tard però no poden esperar. De camí cap al parc només pensen en lo bé que s’ho passaran i comencen a córrer fins al parc. La Laia ja vol baixar pel tobogan i comença a pujar les escales. De sobte, però, veu un cargol lliscant pel mig de la pendent i li entre tota la ràbia del món. El seu pare de seguida se’n dóna compte de la situació i li dedica un somriure:
-tranquila, tot té solució en aquesta vida menys els imbècils.
Així que agafa delicadament el cargol amb dits i el deixa al costat d’unes fulles ben verdes. La Laia queda parada pel comportament del seu pare i se sent satisfeta per dintre:
-papa, mai oblidaré el que avui m’has ensenyat!
2 d'abril de 2020 at 13:17
Hi havia una vegada un cargol que vivia feliç en un parc. Un dia va sentir un soroll i va veure com un fuster estava arreclant el tobogan. Feia molt de temps que estava espatllat , a tothom li feia ràbia i al cargol mès perque ell tenia moltes ganes de pujar i descobrir que hi havia allà dalt.
Per sort aquell dia era el seu aniversari i ple de motivació va decidir que seria el dia de la seva aventura mes espectacular.
I aixi ho va fer. I va ser un cami llarg, dificil i cansat. Molt cansat peró va estar content d’haver acoseguit una fita important. A vegades diuen :cal esperar el moment peró valia la pena.
Titol: El somni del Cargol
Em dic Aina, tinc 10 anys i visc a Torello.
2 d'abril de 2020 at 16:31
Contes petits, per acabar amb un somriure