No sé com començar a explicar el meu procés de recuperació, però crec que haig d’anar al principi, quan soc conscient que tinc una malaltia o trastorn mental. Perquè jo des de petita crec que ja tenia angoixa, però en aquells anys era de persones boges anar al psicòleg o psiquiatre i normalment era el que em deien quan jo plorava o sortia corrent i ara soc conscient que en aquells moments ja necessitava ajuda. Però no és fins molts anys després, i després de molts metges i malalties i trames que em deriven a psiquiatres i psicòlegs… costa anar-hi i costa explicar per què i com he arribat a aquest estat, però jo sola no puc sortir del forat, quan estàs a baix de tot necessites ajuda.
Com puc viure amb aquesta malaltia?
- no ho sé a mi m’ajuda a viure el dia a dia, no pensar en el futur
- m’ajuda a pensar amb les meves filles
- sobretot m ajuden els professionals
- pensar que no sé si estic “boja” però si estic malalta. Una malaltia que la gent no l’entén, però té nom, DEPRESSIÓ , ANGOIXA, i que segurament viure tota la vida amb ella, però jo no penso en el futur… DIA A DIA.
Pares/Mares atenció als fills a vegades encara que no ho diguin, poden demostrar tenir alguna malaltia emocional i és important posar-hi remei com més aviat millor.
Konina
9 de juny de 2023 at 11:11
Hola una vez leida tu experiencia me identifico bastante con las patologias y origenes de las mismas ansiedad he descubierto que la padezco y he convivido con ella desde bien pequeño yo pensaba q eran nervios hasta q me la diagnosticaron luego vino la depresion la suma de las dos mas otros factores por circunstancias me derivaron al camino corto sin creer q necesitaba pedir ayuda hasta llegar a tocar fondo verme solo hasta llegar aqui donde he encontrado ayuda comprension y diagnostico creo q has hecho lo correcto y te felicito te mando fuerzas y energias para seguir adelante
1 de juny de 2023 at 09:18
A vegades un s’ha acostumat tant a patir, i aguantar, que costa demanar ajuda i confiar. …s’ha de ser molt valent, per demanar ajuda
Tant de bo sempre hi hagués algú a prop per ajudar-nos a obrir els ulls, i acompanyar-nos en aquests processos!
31 de maig de 2023 at 17:38
Potents aquests testimonis en 1ª persona en els que reveleu la vostra experiència i compartiu els recursos que us ajuden Konina. Molt d’acord amb el missatge de prevenció i suport als més vulnerables de la casa 😉 Gràcies i endavant amb el teu procés!