No sé com començar a explicar el meu procés de recuperació, però crec que haig d’anar al principi, quan soc conscient que tinc una malaltia o trastorn mental. Perquè jo des de petita crec que ja tenia angoixa, però en aquells anys era de persones boges anar al psicòleg o psiquiatre i normalment era el que em deien quan jo plorava o sortia corrent i ara soc conscient que en aquells moments ja necessitava ajuda. Però no és fins molts anys després, i després de molts metges i malalties i trames que em deriven a psiquiatres i psicòlegs… costa anar-hi i costa explicar per què i com he arribat a aquest estat, però jo sola no puc sortir del forat, quan estàs a baix de tot necessites ajuda. 

Com puc viure amb aquesta malaltia?

  • no ho sé a mi m’ajuda a viure el dia a dia, no pensar en el futur
  • m’ajuda a pensar amb les meves filles
  • sobretot m ajuden els professionals
  • pensar que no sé si estic “boja” però si estic malalta. Una malaltia que la gent no l’entén, però té nom, DEPRESSIÓ , ANGOIXA, i que segurament viure tota la vida amb ella, però jo no penso en el futur… DIA A DIA.

Pares/Mares atenció als fills a vegades encara que no ho diguin, poden demostrar tenir alguna malaltia emocional i és important posar-hi remei com més aviat millor.

Konina