Sota el lema de “No estàs sol@” fem referencia a la SOLEDAT i com aquesta ens pot afectar: soledat desitjada?
Soledat com a conseqüència d’una circumstància vital? La soledat que comporta tenir un problema de salut mental?…
Cal reflexionar sobre la SOLEDAT.
El que heu vingut últimament per Osonament, potser heu vist que hi ha un arbre a l’interior de l’edifici…molt especial. És un arbre que mica en mica es va omplint de fulles de paper amb alguns missatges que vosaltres aneu posant.
La primera part de l’exercici que et proposem consisteix en escriure un text sobre en quin moment creus que t’has pogut sentir sol@. En segon lloc, pensar com ho has afrontat i quin aspecte voldries compartir amb la gent perquè li pugui ser útil a alguna altra persona que es pugui sentir igual.
Si ja has escrit el teu missatge a la fulla a Osonament, ja tens fet l’exercici…però si encara no ho has fet, et proposem que ho provis i quan passis per Osonament ho escriguis. Si ho fas en un paper, només ho hauràs de pasar a net 😉
24 d'octubre de 2022 at 21:31
Doncs, precisament, fa 10 anys que es va morir el meu pare i 2 anys la meva mare amb Alzheimer.
Abans, estava sol al meu pis i a la meva botiga que vaig haver de tancar. Però havia tingut els meus pares que m’ajudaven i em feien companyia.
Ara, em sento sol com abans, però sense els pares al costat, crònicament.
Doncs, crec i obro sentint i pensant que:
Sense pietat (unió de les acceptacions) i sense esperança (unió de les determinacions o voluntats) no vas mai enlloc que realment valgui la pena.
La vida és trinitària, pura relació, i sense relació no hi ha vida: Tots som U.
La vida és única i irrepetible: Som l’aigua de la gota. I del mar rneixeran noves gotes, úniques i irrepetibles, que són en l’amistat de la comunió.
Bueno,…
2 de novembre de 2022 at 09:46
Quin escrit tan bonic!
Molt bona reflexió. Gràcies per compartir-ho al blog