12 de gener del 2026, any que marcaria un abans i un després de la meva vida.
No sabia pas a on em ficava. El camí no seria fàcil, gens fàcil.
Viure amb consum des dels 14 anys havia aconseguit convertir-me en una persona desconeguda ja no solament per l´entorn sinó també per mi mateixa.
Ja no em reconeixia , havia perdut la llibertat ja que el meu objectiu només es centrava en lidiar l´ansietat davant els problemes amb l´ajuda de les anomenades benzodiazepines.
El què va començar ser una pauta mèdica, va acabar essent la meva destrucció.
Ara, amb dos ingressos a la butxaca, anys en mans de professionals, centres de dia i moltes teràpies.. puc dir que estic redirigint la meva.
Han estat i seran uns mesos llargs, cansats, de molta inestabilitat emocional i molt creaving. I perquè no dir-ho, dies de voler tirar la tovallola. Aquesta seria la forma més còmode, però no la solució.
Tornar a aquell infern i autodestrucció no estaria en els meus plans. I sabeu perquè?
Perquè ara estimo massa la meva vida.
Judit.Girbau
Deixa un comentari