Ja arriba l’estiu i, amb el bon temps, moltes vegades sorgeixen inseguretats sobre la pròpia imatge corporal. Aquestes inseguretats tenen d’arrel un discurs estructural que no para de llançar-nos missatges a través d’anuncis, programes de televisió, xarxes socials, premsa escrita o el mateix entorn, sobre com ens hem de veure o lluir de cara la resta de la població per a obtenir la seva aprovació, o dit d’una altra manera, evitar el rebuig per part de la societat.
El perill d’aquests missatges és que només mostren un únic motlle on encaixar, fent que els cossos anomenats “no normatius” es quedin als marges i exclosos de participar en activitats socials pel temor a què diran. Aquesta imposició estètica algunes vegades pot generar malestar emocional a qui no i encaixa, afectant de manera directa o indirecta la seva autoestima i en casos més greus en la seva salut mental.
Tot i que parlar de cossos no normatius podria semblar discriminatori, l’ús d’aquesta paraula s’utilitza com a crítica social per posar de manifest el sistema mèdic, cultural o social que determina quines corporalitats encaixen dins els estàndards, excloent moltes vegades a persones amb discapacitats, cossos més grassos, persones trans o intersexuals, cossos racialitzats en context de predomini de persones blanques o altres cossos dissidents que no encaixen dins les normes.
Però, sorpresa!!!, no hi ha dues corporalitats iguals de la mateixa manera que cap persona és igual a una altra. Si ens centrem purament en el concepte estadístic de normalitat observem que allò “normal” o “normatiu” és la manera que utilitzem per descriure com es distribueixen unes variables concretes, com podria ser la imatge, el pes, l’altura, l’edat, etc.. dins d’una població, sent el 68% de persones que compleixen criteris similars qui defineixen la norma. Vist així, no seria més lògic pensar que les persones amb cossos “idealitzats” o “normatius” que sí que encaixen dins del motlle edatista, gordofòbic, LGBTI-fòbic, capacitista, xenofòbic i/o racista són la minoria?
Tanmateix, les dones porten sent les grans víctimes d’aquesta pressió o violència estètica durant gran part de la història de la humanitat, encara que els cànons imperants han anat canviant i evolucionant en funció del lloc, l’època i el context. Aquesta pressió estètica neix de l’imaginari masculí, qui s’ha encarregat de descriure, divulgar, instaurar i institucionalitzar el com i de quina manera s’han de veure les dones. Si, una demostració més de com el patriarcat travessa les experiències de les dones o altres col·lectius minoritzats sobre com i de quina manera han de viure les seves vides, deixant als marges totes aquelles persones que no encaixen dins el model hegemònic.
Però, realment què és important i que hem de tenir en compte?
El nostre cos ha de ser un vehicle que ens permeti desenvolupar les tasques necessàries per a poder gaudir d’una vida plena i satisfactòria. Dit d’una altra manera, hem de posar per sobre de la pressió estètica la salut. Tanmateix, hem d’evitar perseguir ideals estètics inaccessibles. Està bé cuidar la pròpia imatge, però no ha d’esdevenir una tasca primordial o una quimera, sinó un repte personal i motivador per a treure una millor versió de nosaltres, acceptant els canvis que es produeixen durant el cicle vital i abraçant aquelles diferències que ens caracteritzen i ens fan ser éssers únics.
Aquí van alguns tips per gaudir de l’estiu:
– Evita fer judicis o parlar d’altres corporalitats que no siguin la teva. Si jo vaig emetent judicis, fàcilment pensaré que els altres també ho fan sobre mi.
– Prioritza la salut del teu cos per sobre de la seva imatge.
– Evita fer comparacions amb altres cossos, cap cos és igual. En tot cas, només busca una versió millorada de tu.
– Realitza activitats que reforcin la teva autoestima: alimentació saludable, exercici físic habitual , evitar consum de tòxics, espais d’autocura personal.
– Educa el teu algoritme a fi que les xarxes socials no et bombardegin de missatges que reforcin la pressió estètica sobre la teva imatge.
– No deixis d’ocupar espais públics pel temor al judici, tots els cossos són vàlids i totes les persones mereixen viure vides plenes i felices.
– Finalment, rodeja’t de persones amables que abracin la diversitat.
Xevi Capdevila
Deixa un comentari