Continuem una història …

Avui serà un dia ben fred o hivernal. Les taulades estan glaçades amb un cel blavós clar i un sol lluminós. Però el vent és polar i els núvols van del nord cap al sud, en comptes d’anar de ponent cap a llevant com és més habitual. Les t° quedaran ben baixes i el dia és curt, amb un sol que cada vegada li costa més enlairar-se cap amunt i marxa ràpidament sense esperar-se com per st. Joan.

Ara veig unes muntanyes del Pirineu nevades i ben blanques. Resalten i semblen més grans i més aprop del que realment són o estan. A les gavines o potser gavians sembla que els hi agrada, especialment, pendre el sol d’alt d’una xemeneia. Una garsa, esbalotadament, d’un cantó a un altre sembla que busqui un forat per a fer un niu. Els coloms, sincerament, els veig molt perduts anant d’un cantó a l’altre sense nord.

Que maco i que bonic, sobretot, poder contemplar les fulles dels arbres tan llampants i contrastades entre unes i les altres.Val molt la pena i, fins i tot, et treu les penes. Colors tan forts i càlids en un ambient tan gèlid. L’ aire tan fred, curiosament, et fan venir ganes de respirar poc a poc i a fons. Com sempre.

Definitivament, tot ben unit per donar-nos força. Esperança i pietat. Vencereis pero no convenceréis!!