La pluja tan esperada

Gràcies Toni per comaprtir aquest text tan bonic! 🙂

Encanta la pluja. L’aigua és font de vida, et neteja i et dona nova energia. No m’ agrada la pluja de fang del Sàhara que ho deixa tot empastifat. Empipa que només caiguin quatre gotes de no res. Fa patir que plogui torrencialment, que padregui, els tornados,…
I és que mai plou a gust de tothom com a la vida mateixa.

M’obsesiona observar com està i baixa el riu Mèder. A vegades entre tant i moltes vegades entre tant poc. A veure si omplim el pantà de Sau o finalment l’haurem de donar de baixa. Qui ho hauria dit fa uns anys! Cal afavorir el de Susqueda per donar aigua a Barna o a on sigui.

Un cicle de vida amb l’aigua que surt del mar i torna finalment al mar. Però la sal, que no es pot beure, no es mou de lloc. Les gotes d’aigua són úniques i irrepetibles com la vida mateixa. Som l’aigua de la gota, que ha format part en altres gotes i que formarà part d’altres gotes sempre úniques i en comunió o mar.