Avui us demanem un acudit. Recordes algun acudit que puguis escriure i compartir al blog?
En cas que no sigui un acudit… alguna anècdota divertida que t’hagi passat a tu o a algun conegut que es pugui explicar 😉
us llegim!!
Avui us demanem un acudit. Recordes algun acudit que puguis escriure i compartir al blog?
En cas que no sigui un acudit… alguna anècdota divertida que t’hagi passat a tu o a algun conegut que es pugui explicar 😉
us llegim!!
© 2026 Es fa camí al caminar — Powered by WordPress
Theme by Anders Noren — Up ↑
22 d'abril de 2024 at 23:19
Un Guàrdia Civil atura un cotxe. Al baixar la finestra del cotxe, el
Guàrdia Civil li diu al conductor que li donava 50.000 ptes. per lo bé que respectava el Codi de Circulació, i li pregunta al conductor:
G.C.- Què farà amb aquests diners?
El conductor li respon:
Conductor.- El primer que faré és treure’m el carnet de conduïr.
Amb això que la dona del conductor diu:
Dona.- No li faci cas agent, el que passa és que avui va una mica begut.
I amb aquestes l’àvia que anava al darrera i era una mica sorda diu:
Àvia.- Ja sabia jo que amb un cotxe robat no aniriem gaire lluny.
23 d'abril de 2024 at 11:43
Molt divertit Josep Maria!!!!! jejeje
15 de març de 2024 at 15:31
No hi va haver multa, no. En tot cas, jo vaig marxar vermell com un tomàquet… :-$ i la agent de seguretat segur que té una anècdota que explicar-li als seus familiars sobre un passatger que un dia la va escorcollar en horari de feina :-)).
18 de març de 2024 at 11:32
Menys mal! jejeje…moltes gràcies per compartir-ho! 🙂
10 de març de 2024 at 11:23
Anàvem en tren per Europa .
Estàvem a Hongria .,
H agafem un autobús ,hi la gent deia que no tickesim el billet
12 de març de 2024 at 15:27
Vaja!!!! la llei del més “pillu!” 😉
8 de març de 2024 at 15:10
Anècdota. Comptava 14 anys d’edat. A l’aeroport de Heathrow, Londres, una agent de seguretat em va aturar al control de seguretat i em va començar a escorcollar. Com que jo no parlava ni entenia l’anglès i no extenia els braços, em va fer el gest d’obrir els braços per a poder continuar amb el seu escorcoll. Jo vaig malinterpretar el seu gest com a un joc simpàtic on ella em convidava a que jo l’escorcollés, i vaig començar a escorcollar-la amb les meves mans. Als pocs segons vaig ser conscient de la situació que havia provocat i no vaig saber on amagar-me de la vergonya .
12 de març de 2024 at 15:28
Ostres quin ensurt!!! jejejejeje……! ens hauria agradat veure “l’espectacle”!! esperem que s’acabés bé i sense cap multa! 😉