Entrevista a Ester Rosean

Quina és la teva professió?

Sóc infermera especialista de salut mental. Treballo a les consultes externes d’Osona Salut mental,a  l’Hospital Universitari de Vic.

Per què vas triar estudiar això? Era la teva primera opció o valoraves d’altres?

Ara us explicaré una anècdota, vaig començar a estudiar infermeria perquè volia ser llevadora!  

Abans , quan estudiaves infermeria el temari sobre salut mental era molt reduït. Dir-vos que  si una persona havia d’ingressar per una descompensació de la seva malaltia mental  era derivat a Barcelona. Era l’any 96  quan em vaig graduar i per sort la salut mental ha evolucionat molt fins al punt que ara mateix, a la comarca, s’atén de forma integral tots els problemes de salut mental i drogodependències.

Vaig fer les pràctiques a pediatria i vaig veure que no m’agradava, així que quan van obrir la planta d’hospitalització de  salut mental em van oferir una plaça i la vaig agafar.  És el millor que he fet, perquè el que havia fet abans no m’omplia del tot. Es tracta d’un pacient molt i agraït i enriquidor.

Com compagines el teu horari laboral amb la vida personal?

Durant molts anys havia fet torn de nit a la unitat d’hospitalització de salut mental. Ara l’horari que faig es de mati i això em permet portar una vida mes organitzada i funcionar igual que la majoria de la gent. Els meus fills ja son grans, així que també disposo de mes temps per mi.

Quins perfils d’usuaris atens? (Gent jove, addiccions, salut mental…)

Jo treballo amb adults, a partir de 18 anys.

Hem de pensar que les addiccions formen part de la salut mental , no es poden separar. Jo com a infermera estic molt en l’àmbit de les addiccions , però cada cop estem veient mes que moltes persones amb un problema d’addicció també  acaben desenvolupant un altre diagnòstic de salut mental associat , és el que s’anomena patologia dual.

Que és el que menys t’agrada de la teva feina? Si es que n’hi ha…

Realment m’agrada molt el que faig. Potser els horaris de cap de setmana i festius com Nadal són el que cada cop em costa mes de fer.

 El que m’entristeix es veure a persones que porten un bon procés de recuperació i al cap d’un temps fan una recaiguda, però també hem d’entendre que les recaigudes poden formar part del procés. Lo important és poder-ho  treballar.

Ara mateix he de reconèixer que estic molt bé a consultes , hi ha un molt bon ambient amb els companys ,he aprés molt i  crec que puc atendre  la persona d’una manera més individualitzada. També és cert que , a diferència d’hospitalització, es tracta de pacients que estan més estables.

A que dediques el teu temps lliure? Que és el que t’agrada fer?

Doncs m’agrada molt anar a caminar, sobretot a l’estiu amb el gos, també anar a la platja em relaxa molt i també soc de estar per casa.

Quin estil de música t’agrada?

M’agrada el rock català, el pop i la musica electrònica.

Com et fa sentir la teva feina?

Molt satisfeta i molt plena. Si que es veritat que a vegades em costa desconnectar un cop arribo a casa .

Ens pots explicar alguna anècdota de la feina?

Ara mateix no en recordo cap , si que us puc dir que quan estava a planta potser solien passar mes coses.

Com gestiones la carrega emocional de la feina? 

L’intento gestionar no implicant-me gaire emocionalment perquè si jo no estic bé tampoc podré atendre bé a les persones  ni ajudar-los en el seu procés de recuperació.  No és fàcil. Però  sempre hi ha situacions que t’arriben mes i et commouen. Això passa en totes les especialitats.

Tenint en compte que temps enrere hi havia disconformitat amb les condicions del personal sanitari, en aquest moment com veus aquest tema?

Aquest tema continua, perquè hi ha manca de professionals molt important, i això repercuteix directament a la persona atesa. Per exemple d’aquí la Universitat de Vic surten moltíssim infermeres, però moltes marxen a l’atenció primària, perquè aquesta professió implica tenir en alguns moments horaris complicats. També he de dir que aquí a Catalunya no se’ns reconeixen les especialitats d’infermeria i la veritat que desanima molt.  Com més formats estiguin els professionals millor es podran atendre a les persones .

Quina és la teva experiència en primera persona amb el món de les substàncies?

Hem de pensar que les addiccions poden afectar a qualsevol persona i que malauradament cada cop es normalitza mes el consum de determinats tòxics com el cànnabis i ja no et dic res del consum d’alcohol. Quan t’afecta de prop costa separar la part personal de  la professional. 

Que li diries a una persona que esta començant a consumir?

Primerament que  vigili i que demani ajuda. Fer-li entendre que el consum es comença per oci i diversió i pot acabar fent perdre tot allò que t’envolta i t’estima .

Per acabar, t’agradaria comentar alguna cosa més relacionada amb la teva feina?

Tot i que s’està treballant molt  el tema de l’estigma i que ha millorat molt, encara hi ha moltes persones, professionals inclòs que els costa entendre les malalties mentals i menys encara quan es tracta d’addiccions.. Per tant encara tenim molta feina per fer.

Remarcar  també molt el treball  que vosaltres feu  com a pacients perquè si bé el professional és important en el procés de recuperació de la persona, està clar que si un mateix no hi posa de la seva part difícilment s’assoliran objectius

Agrair-vos la entrevista, m’ha agradat molt que compteu amb mi.

Moltes gràcies per el teu temps. 

Entrevista feta per Loli i Cristina.