Entrevista a en Xevi Capdevila, psicoleg d’Osonament

Què et va portar a estudiar la carrera de psicologia?

La carrera la vaig estudiar quan jo tenia 30 anys.  Ja ho tenia en ment des dels 18. I de més gran em vaig treure l’espina. Sempre n’havia tingut moltes ganes. 

Quant temps portes treballant a Osonament?

A aquest mes farà un any tot i que ja vaig fer les practiques aquí fa un temps.

Com descriuries la teva feina?

Canviant, es molt variada, perquè fem moles coses. Fem des de treballs a la comunitat, xarrades a escoles i a instituts i també fem grups terapèutics i visites individuals. 

Què més t’agrada de la teva feina? 

Es una feina que em motiva, es una  feina amb la qual em desperto content i que em fa feliç.  

Què és allò que no t’agrada de la teva feina?

Que moltes vegades implica un desgast psicològic i emocional i quan arribo a casa de vegades em costa desconnectar. N’he anat aprenent, però no sempre ho aconsegueixo. 

Què tens en compte a l’hora de valorar les persones ateses?

Les necessitats de la persona. Cada persona és única i no es pot aplicar la mateixa metodologia amb tothom. Sempre s’ha de tenir en compte les necessitats individuals i la motivació de cadascú. 

Tu com a psicòleg, has hagut d’anar mai al psicòleg?

Si, jo vaig anar-hi uns 7 o 8 anys. Tothom en algun moment de la seva vida hi ha d’anar. Ho necessitava, em va anar molt be per créixer personalment i adquirir estratègies. 

Com ho fas per compaginar la feina i la vida personal?

S’ha de tenir molt clar quan estàs dins i quan estàs fora de la feina, saber separar i sobretot aprendre a desconnectar. 

Tenim la sensació que estàs sempre alegre. Com gestiones les teves emocions?

Va molt relacionat amb el tema que m’heu demanat abans. Aquesta gestió emocional la vaig adquirir a traves dels anys que vaig anar al psicòleg,  Tots tenim alts i baixos, i és bo que sigui així, no hi ha emocions bones o dolentes, totes tenen la seva raó d’existir i de totes en podem aprendre. També és important, quan algú té un problema, saber separar la part que es pot controlar i en la qual un pot incidir de la que escapa de les seves mans, per tal de no generar més frustració. 

Com ho fas per tractar amb persones amb problemes relacionats amb el consum?

Treballem molt des de la motivació de la persona i en funció del seu procés. Si la persona vol seguir consumint, se l’acompanya per intenta reduir al màxim possible els danys associats al consum. Si l’objectiu de la persona és l’abstinència, també treballarem en aquest sentit. Sempre s’ha de respectar el moment vital de cadascú sense forçar el canvi, però treballant des de la motivació.

Com saps quan una persona està baixa de moral? Que fas per ajudar a la persona perquè s’activi i trobi la motivació? 

El millor que podem fer és preguntar-li directament a la persona, i també observar les seves conductes.Després s’ha de fer un treball per tal de sostenir la emoció que la persona està sentint en aquell moment, que la pugui acceptar d’alguna manera i expressar.  Com us deia no hi ha emocions bones ni dolentes, s’ha de fer un treball d’acceptació i començar a fer canvis de manera progressiva.  

Com ho fas davant d’un cas en que la persona no es vol deixar ajudar?

S’ha de respectar si la persona creu que no necessita ajuda. Explicar-li les opcions de què podria disposar i treballar si és possible la seva  motivació, però no es pot forçar a ningú, ja que pot ser contraproduent. Cada persona té el seu propi moment per començar un procés de recuperació i ha de ser ella qui ho decideixi. 

Com s’ha de gestionar una recaiguda?

Quan parlem de recaigudes hem de discernir entre dues categories que sovint es poden confondre. No és el mateix una recaiguda que un consum puntual. Una recaiguda és quan la persona torna a interioritzar l’hàbit de consum. En aquest cas moltes vegades implica tornar a començar el procés de recuperació. En el cas del consum puntual, és molt important que la persona ho pugi comunicar i revertir-ho. Si ho tapa o menteix, es converteix en una situació de risc, ja que torna a reproduir un patró de consum que la pot portar a una recaiguda. 

Ens expliques una anècdota de la teva feina?

Soc molt despistat i canvio els noms a les persones ateses. Algunes anècdotes prefereixo guardar-me-les per mi si m’ho permeteu.

Mauri Camprubi i Guillem Sañe