No sé com començar a explicar el meu procés de recuperació, però crec que haig d’anar al principi, quan soc conscient que tinc una malaltia o trastorn mental. Jo, des de petita, crec que ja tenia angoixa, però en aquells anys anar al psicòleg o psiquiatre era considerat de “persones boges”, i normalment era això el que em deien quan plorava o sortia corrent. Ara soc conscient que en aquells moments ja necessitava ajuda.
Però no és fins molts anys després, després de passar per molts metges, malalties i trames que em deriven a psiquiatres i psicòlegs… que m’adono que costa anar-hi i costa explicar per què i com he arribat a aquest estat. Jo sola no puc sortir del forat: quan estàs al fons, necessites ajuda.
Com puc viure amb aquesta malaltia?
No ho sé. A mi m’ajuda a viure el dia a dia, a no pensar en el futur.
M’ajuda a pensar en les meves filles.
Sobretot, m’ajuden els professionals.
Penso que no sé si estic “boja”, però sí que estic malalta. Una malaltia que la gent no entén, però que té nom: depressió, angoixa, i que probablement viuré tota la vida. Però jo no penso en el futur… només dia a dia.
Pares i mares, atenció: els fills, encara que no ho diguin, poden demostrar tenir alguna malaltia emocional, i és important posar-hi remei com més aviat millor.
Konina
9 de juny de 2023 at 11:11
Hola una vez leida tu experiencia me identifico bastante con las patologias y origenes de las mismas ansiedad he descubierto que la padezco y he convivido con ella desde bien pequeño yo pensaba q eran nervios hasta q me la diagnosticaron luego vino la depresion la suma de las dos mas otros factores por circunstancias me derivaron al camino corto sin creer q necesitaba pedir ayuda hasta llegar a tocar fondo verme solo hasta llegar aqui donde he encontrado ayuda comprension y diagnostico creo q has hecho lo correcto y te felicito te mando fuerzas y energias para seguir adelante
1 de juny de 2023 at 09:18
A vegades un s’ha acostumat tant a patir, i aguantar, que costa demanar ajuda i confiar. …s’ha de ser molt valent, per demanar ajuda
Tant de bo sempre hi hagués algú a prop per ajudar-nos a obrir els ulls, i acompanyar-nos en aquests processos!
31 de maig de 2023 at 17:38
Potents aquests testimonis en 1ª persona en els que reveleu la vostra experiència i compartiu els recursos que us ajuden Konina. Molt d’acord amb el missatge de prevenció i suport als més vulnerables de la casa 😉 Gràcies i endavant amb el teu procés!