Avui et volem plantejar un exercici que potser… en algun moment el pots utilitzar si et vols distreure d’algun pensament que et molesta. Saps quin és?
Es tracta de fer una descripció molt detallada del que veus al moment. Una descripció de tot el que els teus ulls capten, les teves orelles senten, les teves mans palpen, el teu nas olora o la teva boca tasta en aquell mateix moment.
Ho provem?
4 de març de 2025 at 12:07
Gràcies Toni!! Super ben detallat i descrit! Moltes gràcies per participar! ☺️
1 de març de 2025 at 12:35
Hola,
Estic assentat sobre el sofà de casa, a la sala d’estar, i amb un coixí darrera les lumbars. Em noto còmoda i ben col·locat amb una cama sobre el genoll de l’altre. El telèfon mòbil agafat amb una mà i l’altre marcant, massa lentament, lletra per lletra. La cara, amb els ulls i les celles, sembla capficada. Abrigat amb un batí i sense jersei i sabates a uns 20°. Porto mitjons, la mopa endreçada, i les gamusses atrapapols a les escombraries. Ara he canviat, de cop i volta, la posició de les cames d’un cantó a l’altre,…
Sento el soroll del motor de la petita nevera de 143 cm d’alt. I els segons que va marcant el rellotge rodó i platejat penjat a la paret de la cuina. De tan en tan, la veu del veí de sota o d’ algun nen del veïnat de davant. I el motor d’algun cotxe o moto de l’altre carrer de l’altre cantó que van passant. Ara penso si podria escoltar el meu cor,…
A davant, hi ha una gran finestra amb tres vidres rectangulars. Moltes teules de color teja i taulades de cases i edificis. Moltes xemeneies de tot tipus i moltes antenes de tot tipus o parabòliques. La majoria de persianes blanques i abaixades. Cada celobert amb una cobertura diferent de vidres. Ara em venen ganes d’aixecar-me i mirar a baix els jardins o a dalt als horitzons,…
El cel ben gris però amb una tonalitat clara. Uns núvols que no es distingeixen els uns dels altres, com si tot fos tot una sola capa. De perill que plogui, res de res. Les gavines no prenen el sol sobre una xemeneia i no se’n veuen. On són avui? Els coloms quasi sempre un darrera l’altre, empatant-se. Ara uns ocellets petits que no se si són pardals, passerells, estornells,…
Ara, tímidament i lleugerament, surt el sol que marca les seves línies sobre les façanes,… Ja puc i tinc ganes d’aixecar-me per fer el dinar: gaspatxo i bacallà amb muselina d’all precuinats!!