Pesadilla a comunitat (dia 13 .10.2020)

Entrar a comunitat terapèutica és la idea mes esbojarrada que  he tingut.

Em pensava que aniria be però vaig aguantar 4 mesos i prou. Us faig un petit tastet del que vaig viure a “la presó” com deia jo a la comunitat d’Egueiro a Valls, Tarragona.

Vaig entrar a la comunitat  en mig de la pandèmia. El dia 13/10/2020 a les 11 del matí, els pares i el meu germà em van portar, em van deixar a fora de la Masia Voltes. Va sortir una noia i ens va dir que ja ens podíem acomiadar. Vaig entrar a una habitació que era una quadra i em van fer deixar tot el què portava per revisar-ho (tot el que porto: roba, sabates, el que tinc a les butxaques) i tot allò que els hi sembla s’ho queden perquè diuen que no ho faré servir. Llavors em van fer pujar cap dalt la casa i van sortir tot de nois que em miraven com si fos una presa. Un que cridava “no me piséis que esta fregado ostias” jo acollonit total. Em van portar a l’últim pis de la casa, em van fer despullar i amb un vigilant al davant meu em van fer anar cap la dutxa. L’aigua bullint que no la podies tocar, però tot i així em van dir que cap a dins. Era tot irreal, a dalt la casa eren tot de portes que eren habitacions. Van sortir 2 nois més. Ens van dir que passaríem una setmana a dalt tancats. Era una sala amb tele, una terrassa per fumar, amb unes cadires i una taula plena de merda. Llavors va marxar el noi, van tancar la porta amb clau i ens van deixar sols fins l’hora de dinar, que es  va obrir la porta i ens van deixar unes  safates amb el menjar i van tornar a tancar la porta amb clau. El noi feia por, tot blanc amb un mono i la cara tapada amb una pantalla de seguretat i mascareta guants i bosses als peus, una por… teníem una gerra d’aigua que estava al mig del corredor, vam dinar i a la mitja hora va obrir-se la porta i van recollir les safates que nosaltres ja havíem deixat netes sobre una taula (continuarà).

El fashion