La meva vida ha estat sempre el consum diari d’alcohol i cocaïna. He tingut temporades bones, però haver de deixar els meus fills, primer amb la família (pares i tietes) i en aquesta darrera ocasió a un centre. Aquesta vegada ha sigut diferent, ploraven perquè no volien estar al centre i jo m’he sentit molt culpable. Ha sigut un calvari per ells. Ara ja estan acostumats i jo també.
Continuo lluitant dia a dia per recuperar-me. Ara estic fent tractament i molt contenta del pas que he donat, però mai se n’anirà el dolor de perdre el meu rumb degut al consum. Ara ho porto millor, sé que no puc retrocedir i el consum en tenia atrapada. La culpabilitat encara em dol. Haver-me perdut la infantesa dels meus fills. Ara són adolescents i ara estic mirant la vida d’una altre manera, no castigant-me per allò que m’ha portat el consum, sinó mirant cap endavant, cuidant-me molt i fent les coses per mi. Perdonar-me per tot allò que el consum m’ha tret, el meu ser. Estic molt contenta del meu tractament a Osonament i lluito per tenir una millor vida i una millor cura personal i emocional.
Laura
1 d'abril de 2022 at 12:09
Laura, gràcies per compartir la teva experiència. Molts d’ànims i endavant amb el teu procés de recuperació!!
11 de febrer de 2022 at 12:10
yo beo que esta haciendo un esfuerzo impresionante por la lucha que lleba dia a dia y las iniciatibas que tiene son muy buenas ,la pestectiba que tiene de hir solucionando las cosas poco apoco y asi por elle misma bera la mejoria poco apoco siempre y cuando siga el camino correcto y destacar la fuerza que esta teniendo el dia a dia
1 d'abril de 2022 at 11:59
muchas gracias compañero es verdad poco a poco y poniendo de mi parte se sale de todo y este do.lor grande por mis hijos se va calmando y me voy perdonando por ello ahora son adolescentes y me queda mucho por vivir con ellos gracias.
11 de febrer de 2022 at 12:05
I ENDEVANT , vulgarment parlant ” a lo hecho pecho” , no es tan fácil quan hi han fills que han passat aquesta experiencia negativa i això ens dol i molt.
Però hem d´intentar lluitar-hi perquem sabem que amb ajuda ens en podem sortir , de mica en mica , i amb els fills també es un fet a treballar
FORÇA
1 d'abril de 2022 at 12:02
estoy contenta por mi progreso llevo 10 años luchando con recaidas y los recupere una vez y volvere ha hacerlo gracias por tu comprension y palabras si duele mucho pero como tu dices a lo hecho pecho y palante.
11 de febrer de 2022 at 12:02
Molt bon article Laura , molta força per continuar lluitant en el procés!
1 d'abril de 2022 at 12:04
muchas gracias son mis vivencias y consecuencias seguoire luchando por mi y mis hijos vuelvan conmigo .