La meva vida ha estat sempre el consum diari d’alcohol i cocaïna. He tingut temporades bones, però haver de deixar els meus fills, primer amb la família (pares i tietes) i en aquesta darrera ocasió a un centre. Aquesta vegada ha sigut  diferent, ploraven perquè no volien estar al centre  i jo m’he sentit molt culpable. Ha sigut un calvari per ells. Ara ja estan acostumats i jo també.

Continuo lluitant dia a dia per recuperar-me. Ara estic fent tractament i molt contenta del pas que he donat, però mai se n’anirà el dolor de perdre el meu rumb degut al consum. Ara ho porto millor, sé que no puc retrocedir i el consum en tenia atrapada. La culpabilitat encara em dol. Haver-me perdut la infantesa dels meus fills. Ara són adolescents i ara estic mirant la vida d’una altre manera, no castigant-me per allò que m’ha portat el consum, sinó mirant cap endavant, cuidant-me molt i fent les coses per mi. Perdonar-me per tot allò que el consum m’ha tret, el meu ser. Estic molt contenta del meu tractament a Osonament i lluito per tenir una millor vida i una millor cura personal i emocional.

Laura