A Osonament he trobat aquell espai que sovint em manca per poder explicar totes les dificultats i que t’escoltin i t’acompanyin a tornar a fer un camí sense substàncies. Mai un crit, la veu suau, amb la rialla a la cara i amb els braços oberts amb sintonia d’acolliment, a tots els grups terapèutics que he participat i continuo participant: Suport a l’abstinència, Art-teràpia, motivació al canvi, taller de salut, prevenció de recaigudes, activitat del blog “Es fa Camí”, psicomotricitat i totes aquelles activitats més relacionades amb l’ocupació significativa del temps dins del club social. No em vull oblidar de cap dels professionals que m’estan acompanyant, psicòlegs, treballadors socials, terapeutes ocupacionals i educadores socials. En especial vull recordar-me dels meus companys de grup, el grup de teatre, el de multiesports i les sortides de cap de setmana. També recordo la comunitat terapèutica de Font Picant on vaig estar força temps i on vaig començar a aprendre a treballar la meva malaltia.
És un plaer poder adreçar-me al CHV (Consorci Hospitalari de Vic) per la seva empatia, el seu servei professional i especialment a la planta 6-1. Donar gràcies a Salut Mental pel tracte rebut, acolliment i acaronament en els moments tan difícils de la meva malaltia, de la dependència a l’alcohol. El servei de psiquiatria, psicologia, infermeres i el servei d’hospital de dia.
El meu gran amic i terapeuta Josep Molas, pel seu acompanyament incondicional.
Hi ha vosaltres…… Si tu….. que avui en dia ho teniu tot a l’abast, prendre consciència del que pot significar prendre la primera substància i en cas de fer-ho… no feu mai la última. Això ens comporta que la substància ens superi i depenguis d’ella.
Si algú es troba en moments de síndrome d’abstinència demanar ajuda a urgències de l’hospital o bé a Salut Mental per poder tornar a recuperar l’essència de la vida.
Ja que la repercussió a nivell orgànic i mental, a mesura que van passant els anys, crea lesions que es poden curar però la majoria són irreversibles.
KOALA
7 de març de 2019 at 15:11
Que gran Koala. Jo desde fa dos anys del febrer del 2017 que estic a Osonament, i he trobat facilitats en tots els professionals de la casa.
Vaig començar aqui a osonament perque fins al 2017 a part de ser adicte al joc, o sigui, LUDOPATA, tambe hem vaig muntar una vida mentalment ficticia, vaig deixar un treball fix i vaig cobrar una pensio de la meva mare morta al 2012.
Finalment el gener del 2017 vaig esclatar amb un intent de suicidi, ja vaig tenir un altre al 2011.
Amb varèn propossar l’ingres a un grup d’Osonament, hi vaig accedir.
Ara fa relativament poc al decembre de 2018 amb varèn cambiar de grup i sol puc agrair el canvi, companys nous amb els que m´he avingut molt be, he conectat de seguida, i he fet amistad.
Aquests canvi m’ha comportat mes seguretat, mes confiança en afrontar els problemes que son molts pero contemplar-los desde la part positiva.
Compartir per xarxes socials (cosa que no havia fet mai) els meus problemes.
I ara la setmana vinent començo un voluntariat dimarts i divendres pel mati i mes el grup setmanal ja tindre tres dies ocupats.
El important es tenir el cap ocupat.
T’animo a seguir aixi, lluitant dia a dia i fent activitats conjuntes.
Capça
21 de juny de 2018 at 18:47
Gràcies, a tu i els teus amics i professionals, per ajudar-lo a fer camí, i aixacar-me, amb tanta paciència i dedicació. SENCILLAMENT GRACIES.
10 de juny de 2018 at 10:29
Jo fa relativament poc que estic al grup i puc dir que tot el que dius és perfectament el que he trobat. Merci per explicar-ho tant bé
21 de juny de 2018 at 18:43
Moltes gracies, que la meva experiència ajudi a moltes persones.
8 de juny de 2018 at 12:16
Jo penso igual que tu Koala desde que faig terapia aproximadament uns 9 mesos he apres molt amb al suport de tots als professionals. Faig repàs de cap de setmana, esport gimnasia, yoga, habilitats socials, caminar, taller de cuina, ordinadors i estic molt ocupat durant tota la setmana. L’avorriment et porta al consum tens que està ocupat. Jo vaig estar 5 anys bé i vaig recaure i sé lo que és està bé, ara estic molt bé vivint el dia a dia, sortir de tot això, jo puc fer-ho viure sense la substància.
8 de juny de 2018 at 11:07
Molt maca la carta d’agraiment,molt inspiradora!
Endevant les atxes company!
8 de juny de 2018 at 10:57
Moltes gràcies per compartir el teu testimoni i la confiança dipositada Koala!!
21 de juny de 2018 at 18:45
Espero que us hagi agradat, i pugui servir per ajudar a no cauri, gracied